Jo podria haver mort en aquell balcó dun sisè, caminant
sobre la barana. El buit, quan satansa, sarruga
igual que un cor, i et dediques a tibar-lo.
El traç carbó del tren es destinta en via morta,
tot el que es tanca davant sobre darrere.
La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert
boca avall, com una teulada, i a sota els mots,
els crits dels quals els altres crits es desentenen.
Dels germans va morir primer qui més volia viure.
Has de callar perquè tescoltin, com una mar que es para.
«Pedal de lhome mort», de Txema Martínez
Txema Martínez (Lleida, 1972) ha publicat els llibres de poemes Ulls dombra (1997), La nit sense
alba (2000), Sentit (2003), Larrel i la pluja (2008), Dol (premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd de
lAssociació dEscriptors en Llengua Catalana al millor llibre de poemes del 2012) i Maria (2020), a
més dalgunes plaquettes, com ara Kommos (en versions eslovena i anglesa). Ha obtingut, entre daltres,
els premis Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma, Ausiàs March de Gandia,
Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba. Va reunir una tria dels seus articles de premsa a Les cendres
(Moll, 2005). Ha traduït al català tots els sonets de Shakespeare (premi Jordi Domènech, 2010) i la
poesia completa dEdgar A. Poe (2016). Poemes seus han estat traduïts a una quinzena didiomes i
publicats en revistes, antologies o en diversos suports digitals. Antonio Cabrera va seleccionar i traduir
al castellà una seixantena dels seus poemes (En ausencia).
